365d365e

6 números i dos lletres que representen la millor iniciativa sorgida, al meu judici, al periodisme català d'aquest 2011. I mira que, sortosament, aquest any n'hi ha hagut unes quantes de bones iniciatives periodístiques. Però, què hi ha darrera aquests 8 caràcters de xifres i números?

Primer de tot, dues persones. Un periodista (molt bon periodista) i un fotògraf (molt bon fotògraf). I per sobre de tot, dos emprenedors. Oriol Rodríguez (el periodista) i Carles Rodríguez (el fotògraf). Dos il·luminats que un dia d'ara fa un any, al setembre de 2010, van tenir una idea tant maca com boja de fer un blog on publicar entrevistes a personatges de tota mena durant i de manera ininterrompuda tots els dies de l'any. 365d365e=365 dies, 365 entrevistes.

I s'hi van posar mans a l'obra. "Por amor a l'arte" que en dirien. Sense sou, sense recolzament econòmic, empresarial, institucional, publicitat ni subvencions.

El 16 de gener de 2011 van estrenar el blog. I des d'aleshores no han parat. Efectivament, cada dia, una entrevista (i quina entrevista!) acompanyada de dues o tres molt bones fotografies del subjete entrevistat, una de les quals il·lustra una "portada" dissenyada amb el gust i la prfunditat que per a sí voldrien grans capçaleres de quiosc.

Des que els vaig descobrir, la visita nocturna pel www.365d365e.com s'ha convertit en ritual obligat. I cada dia penso el luxe que significa poder llegir, i gratis, entrevistes de la qualitat de les que publiquen.

El què estan fent els Rodríguez, Oriol i Carles, Carles i Oriol, no és gens fàcil. Us ho dic molt seriosament. Té molt, però molt de mèrit, primer, aconseguir arribar a la quantitat de personatges que estan arribant. D'àmbits molt diferents, però tots interessants. Té molt de mèrit, segon, saber fer cada dia una bona entrevista. Mantenir un nivell. Saber treure-li suc i titulars a l'entrevistat. Sobre tot a alguns. I tercer, té molt de mèrit, però molt, fer això tots i cadascun dels dies de l'any. Amb els dissabtes, diumenges, dies d'agosts i dies de mal de queixal que tots tenim. I repeteixo, sense més compensació econòmica que les donacions anònimes que els lectors els puguin fer arribar al compte corrent que publiciten al seu blog.

Diumenge passat, 365d365e va ser premiat com el "millor bloc" de l'any, en la categoria "professional", en la cerimònia anual que organitza la STIC.cat, és a dir la Societat de Tecnologia i Coneixement de Catalunya.

Els vaig felicitar via twitter (al blog fins i tot fan públic el seu número de mòbil), i em van respondre (cosa que, en els temps que corren, ja és digne de destacar!). Els vaig dir, amb tota sinceritat, que de vegades es fa justícia. Que no paressin. Em van respondre amb un "Gallina de piel...gràcies Sergi pel teu comentari".

Diuen que el bloc té data de caducitat. Que s'acabarà el proper 16 de gener, quan arribin a les 365 entrevistes en 365 dies. Serà maco que el bloc es tanqui així, tot i la pèrdua que significarà per la blogosfera. Però espero que no se'n resenteixi ni el periodisme català ni les meves lectures nocturnes.

Per què si encara hi ha intel·ligència als Media catalans, que no en dubto, el veritable premi que tindran aquests dos homes serà un bon contracte en un bon mitjà de comunicació que els permeti fer la feina que durant 365 dies han demostrat saber fer, i més que bé. Aquest serà el seu premi, i també el nostre.